dilluns, 10 de desembre de 2007

La tornada del fill pròdig....

Feia dies que volia escriure sobre el pilot d'Oviedo però volia esperar a que es decidís sobre la montura que pilotarà la pròxima temporada...
Al final ha tornat a l'equip on va crèixer com a pilot, on va guanyar els seus dos títols i on diuen els que el tenen aprop ( un calb de telecinco....) va ser feliç. Algú dirà : estava cantat! i jo dic el que diuen al meu poble "quan li veuen el cul diuen si és mascle o femella però no abans". Han passat 51 dies des del final de la temporada 2007. S'han realitzat dues jornades de test a Montmeló i Jerez, els cotxes de l'any que ve ja estàn quasi llestos en la seva base, si estava tant clar, com és que s'ha perdut tot aquest temps en clar perjudici del pilot i de l'equip? La meva humil opinió és que no estava ni de lluny tan clar. Un sector de l'equip francès considerava, amb tota la raó del món, que no s'hauria de readmetre un pilot que va dir que a Renault corria sol i que ningú l'ajudava, un pilot que els va deixar perquè volia anar a un equip de primera fila. I encara menys en detriment d'un pilot amb una progressió tant clara com Kovalainen. Però clar exigència número 1 del senyoret "Vull ser clarament el pilot número 1" això implica que Renault perdi els dos pilots de l'any passat (això mai és bo) i perdre un pilot com Heikki que segurament tindrà l'oportunitat de la seva vida a McLaren. Deixeu-me especular sobre el que va trobar en els equips en els que hi va tenir contacte:

- Red Bull: Molta pasta, un disseny molt bo però de competitivitat dubtosa, una opció a massa temps vista.

- Toyota: Encara més pasta i carta blanca per decidir el 2on pilot, portar professionals ,etc el mateix que a Red Bull uns anys sense competitivitat (2 o 3) i un projecte de llarg recorregut.

- Honda: Menys pasta però la presència del mag "Brawn" que faria competitiu honda en poc temps ( temp 2009), el temps em donarà la raó o no, veurem com evoluciona... Pega: Button és un gran pilot i pot ser una nosa a més Brawn no acceptaria mai un pilot número 1 si no ho demostra a la pista.

En aquests tres casos s'ha trobat el mateix, no volen posar-li tot als seus peus si no està disposat a fer gran aquest equip. No volen ser equip pont per que marxi (Déu no ho vulgui...) a Ferrari a la mínima oportunitat.

Ahir vaig entreveure un clima d'entusiasme entre les files "Alonsistes" que consideren que la temporada 2008 ja està guanyada o que serà relativament fàcil estar al capdavant. Demostren una vegada més que fa 4 dies que es mouen per aquest món. Aquest any Renault ha conseguit nomès un podi, no s'ha vist mai i mai vol dir mai que un equip que nomès faci un podi passi en un any a lluitar per cap títol i això en Ferran ho sap. Amb una mica de sort Renault podrà recuperar el tercer lloc que tenia l'any 2004 superant BMW. Dubto molt, i aqui ho deixo escrit, que aquesta temporada es pugui posar a l'alçada de McLaren i Ferrari

diumenge, 2 de desembre de 2007

Eleccions a la Duma




Aquest Diumenge s'ha celebrat eleccions parlamentàries a un dels països més grans del món, Rússia. El gran nombre de franjes horàries que hi ha en aquest sub-continent fa que el recompte sigui lent, però, ja està clar que el partit "Rússia Unida" del president Putin assolirà una còmoda renta política. Com sempre la sospita del frau planeja sobre els resultats. Tot i el suport que té dins del país, la comunitat internacional està divida entre els qui creuen que el president és la persona que cal en la conversió del monstre soviètic en un país avançat i els que creuen que Putin és un "nou tsar". El que està clar és que sent el succesor "a dit" de Ieltsin, no té res a veure amb ell. Ieltsin pretenia obviar 70 de "CCCP" i era pública la seva admiració pel tsars. Putin és un antic membre del KGB, per tant és fill del sistema soviètic i admira el ressó internacional que tenia la URSS. Aquest fet li ha otorgat la confiança d'una part del sector nostàlgic que ha canviat el vot del P.C cap a Rússia Unida. Cal pensar, però, que la composició de la Duma és quasi simbòlica. Ieltsin va governar una Duma constituida majoritàriament pel P.C, i res va poder impedir que el President tombés continuament les propostes del parlament. Tota una lliço de democràcia per part d'algú que va lluitar en contra del totalitarisme, si senyor.